- Editorial:
- ESCOLA DE LECTURA CREATIVA
- Año de edición:
- 2021
NOFLIPEU 3: PHILIP K.DICK I UBIK
DIMARTS, 14 DESEMBRE 2021, 19H. CLOT O ZOOM
VIDAL BERMÚDEZ, ÀLEX
DIMARTS, 14 DE DESEMBRE, 19h. PRESENCIAL AL CLOT, EN DIRECTE VIA ZOOM I RECUPERABLE EN DIFERIT:
No tota la cf transcorre a l'espai exterior (tan important, o més, és l'espai interior)
LECTURA DE REFERÈNCIA: UBIK, Philip K. Dickç
Podeu trobar tots els llibres de l'autor aquí:
https://cutt.ly/6R2SN2G
A finals dels anys seixanta es visqué un viratge a l?espiritualitat, davant la manca de resposta que l?optimisme cientifista i el desenvolupament infinit oferien. La Guerra Freda, les guerres colonials (i la guerra de Vietnam com gran icona de l?època), la lluita pels drets civils, la revolució de les flors? L?statu quo s?esquerdava, alhora que les drogues expandien i posaven en dubte el concepte de la realitat.
Al mateix temps, la revista britànica New Worlds encapçalà un moviment dintre de la ciència-ficció, anomenat new wave, que promovia els valors estètics davant el sector més tradicional que defensava el model que s?havia imposat a la ciència-ficció estatunidenca, on predominaven les trames basades en especulacions científiques, de vegades fora de l?abast del lector no habituat al gènere, i que menyspreaven els aspectes més formals de la literatura.
I llavors arribà la figura de Philip K. Dick, un autor eclèctic, un paperback writer abocat a la ciència-ficció després de fracassar com a autor de realisme contemporani, autodidacta i que patí al llarg de la seva vida brots psicòtics, que, amb un estil peculiar, moltes vegades descurat, destacà per sobre de tothom amb unes obres que qüestionaven la natura de l?ésser humà i de la realitat. Personatges desubicats, realitats fonedisses i l?eterna cerca de l?empatia com a clau per distingir entre éssers humans i simulacres (com els Nexus 6 de Blade Runner) encarnaren el zeitgeist de l?època. Una època en que l?humanisme i les ciències socials guayaren pes, amb obres que miraven cap a l?interior de la consciència (Muero por dentro, de Robert Silverberg) o de la societat (Todos sobre Zanzíbar, de John Brunner; Els desposseïts i La mà esquerra de la foscor, d?Ursula K. Le Guin) i les lluites socials (entre elles, les de gènere en un entorn encara molt masculinitzat).