RENÉ LEYS

Durant la seva primera estada a la Xina, Victor Segalen va conèixer Maurice Roy, un jove belga de dinou anys que es convertiria en el fonament de l’ambiciosa proposta literària que ara tens a les mans. Així, René Leys neix de la fascinació generada per una figura extraordinària, de l’impacte que s’experimenta davant d’un país imponent i de les coloristes descripcions de la vida a la cort imperial. És una increïble obra híbrida, a cavall entre la novel·la i el dietari, que reflecteix les peripècies de l’autor a la Xina, així com les seves inquietuds literàries i intel·lectuals. Aquestes pàgines són, a més, la posada en pràctica d’una nova poètica i d’una nova manera de concebre l’art de la narrativa, una nova possibilitat d’escriptura que decideix lluitar contra el pes tirànic de les convencions de les trames clàssiques i del narrador omniscient. Tot a partir d’una fecunda combinació paradoxal d’estil realista i d’incerteses narratològiques com la formidable veu irònica que ens proporciona l’autor. René Leys també és, però, una fantàstica al·legoria sobre com el subjecte occidental construeix l’objecte exòtic i preserva aquesta fantasia arbitrària, un convit a plantar cara al narcisisme a l’hora de veure i entendre el món.


Biografia de l’autor

Victor Segalen (Brest, França, 1878). La seva obra, amb una marcada voluntat d’estil i una estètica experimental, abasta la poesia, la novel·la, la recerca arqueològica, la crítica pictòrica o fins i tot la musicologia. S’alimenta, sobretot, de l’experiència dels viatges, perquè Victor Segalen fou un gran viatger. Com a metge de la marina i també com a arqueòleg va fer llargues estades a Oceania i a la Xina. Allí, en plena època colonial, l’espectacle de les civilitzacions que lentament es desdibuixaven davant la pressió occidental va orientar la seva activitat a la percaça de les manifestacions d’una diversitat genuïna. De fet, la valoració de la diferència es va convertir en l’eix del seu pensament. En vida només va arribar a publicar tres llibres, però va deixar-ne prou al calaix com perquè la seva obra, amb les publicacions pòstumes que aparegeren sobretot a partir de la dècada dels seixanta, anés guanyant lectors fins a convertir-se en una obra de referència. Va morir el 1919, a la seva Bretanya natal.