NOPINTEU 2024: ART I ARTISTES DE LA CULTURA OCCIDENTAL - ELS IMPRESCINDIBLES (!)

Els curs es centrarà en la recerca dels artistes que van ser capaços de canviar els paradigmes heretats per arriscar-se a presentar una altra manera d'entendre la forma i la funció de l'obra d'art. Els canvis de les mentalitats, les invencions científiques, les polítiques del poder i les exigències socials i professionals dels autors, necessitaven una altra manera de ser representats en un món que va voler cedir la seva centralitat a les capacitats humanes. Partirem de l'obra més representativa de cada autor i en derivarem d'ella el coneixement que representa i transmet. Els responsables triats generaran un seguici de possibilitats a les que també farem menció.

IMPORTANT: El curs es farà de forma exclusivament presencial.

9 de gener
Piero della Francesca (1415-1492)
Va ser capaç d'aprendre a pintar en perspectiva i a deslliurar-se del control dels gremis, exigències cabdals per canviar segles de la pintura medieval que havia planat per Europa. Ser en el lloc oportú i conèixer la gent oportuna li va facilitar la feina. Alberti, Rimini, Florència, Arezzo i Federico de Montefeltro, seran centrals en la seva trajectòria.

6 de febrer
Raffaello Sanzio (1483-1520)
Format a Urbino, fill de pintor, es va establir a Roma aprofitant les necessitats del primer papa modern, Juli II, i l'ambició del seu projecte polític que necessitava arquitectura i pintura per exposar-lo al món. El retrat del pontífex i les estàncies vaticanes són un compendi de la capacitat per subvertir la perspectiva del seus primers practicants i de proposar-la com l'art de la representació.

12 de març
Michelangelo Buonarroti (1475-1564)
Volia ser només escultor i per això també Juli II el necessitava a Roma. Després, les coses se li van complicar. Però la seva obra mestra, el David, ja estava acabada quan es va desplaçar a la ciutat eterna. Les dificultats per mantenir-se en un lloc tan agressiu, la derrota del papat, el seu interès pel neoplatonisme i el seu enyor vers Florència, li van causar molts problemes que la seva obra reflecteix.

9 d'abril
Michelangelo Merisi, "il Caravaggio" (1593-1610)
Va marxar de la seva ciutat per formar-se a Milà, on la contrareforma havia arrelat i les possibilitats per un art nou eren gairebé inexistents. Desplaçar-se a Roma va augmentar les seves inseguretats i el seu rebuig per un entorn de gent amb ganes de gresca. Després d'un temps gris va aconseguir encàrrecs que el van portar a ser el millor pintor de la ciutat. Això no va calmar el seu caràcter violent que el va portar a exiliar-se a Sicília i a Malta.

14 de maig
Gianlorenzo Bernini (1598-1680)
Fill d'un escultor napolità requerit a Roma, la llegenda diu que va embadalir al papa amb al seva primera escultura feta als 16 anys. Defensarem la feina d'un artista massa fàcilment considerat com el representant "oficial" del barroc italià. Contra això i contra la mentalitat que el barroc encarna, el seu David i altres escultures per la família Borghese busquen fugir de la teatralitat barroca per recuperar el fil de l'art interromput per la Contrareforma, buscant una polèmica crítica als resultats renaixentistes o manieristes.

4 de juny
Rembrandt van Rijn (1606-1669)
Conegut pels seus brillants retrats de l’alta burgesia holandesa, la gran presència dels autoretrats ens farà pensar en interessos que van més enllà de la conformitat amb la societat i el temps que va viure. La seva "Betsabé", avui al Louvre, obre camins per la pintura que es poden contraposar a les experiències de Johannes Vermeer (1632-1675). Tots dos haurán d'esperar al segle XIX per ser reconeguts.


Bibliografía

De manera general
Giulio Carlo Argan. "Renacimiento y barroco". Akal. Madrid, 1987. Deben haber ediciones más recientes.
Giulio Carlo Argan. "El arte moderno". Akal. Madrid, 1991. Deben haber ediciones más recientes.
David Gariff. "Los pintores más influyentes y los artistas a los que inspiraron". Electa, 2000.

De manera més específica
Carlo Ginzburg. "Pesquisas sobre Piero". Muchnik. Madrid, 1984.
Enzo Carli. "Raffaello. Le Stanze vaticane". Fabbri Skira. Milán,1968.
AA.VV. "Michelangelo". Planeta, Barcelona, 2015.
Martin Gayford. "Miguel Ángel. Una vida épica". Taurus, Barcelona, 2013.
Andrew Graham Dixon. "Caravaggio, una vida sagrada y profana". Taurus, Barcelona, 2011.
Irving Lavin. "Visible spirit. The art of Gian Lorenzo Bernini" 3 vols. Pindar Press, London. 2006-2013".
AA.VV. "Rembrandt. El maestro y su taller". Electa. España,1991.
Sylvie Matton. "La puta de Rembrandt". Emecé. Barcelona, 2006.
Antoine Schnapper, Antoine Siroulaz. "David". EMN. París,1989.
Riout Denis. "William Turner". Polígrafa, Barcelona, 1996.
Fanny Moyle. "The extraordinary and momentaneous times of J.M.W. Turner". Penguin, 2016.
AA.VV. "Delacroix. De la idea a la expresión". Madrid, 2011.
AA.VV. "Gustave Courbet". ADAGP. París, 2007.